Durant dècades, s'alçà com un far esllangit... les seves persianes gastades guardaven l'eco d'estius passats, esperant en va un nou alba.
Les seves finestres havien estat testimonis d'infinitats d'albes sobre el Penyal d'Ifac, de la incessant dansa de les barques de pesca entrant i sortint del port, dels riures i de les confidències. Els capvespres el pintaven de daurat antic, i les nits la seva silueta solitària semblava sospirar al compàs de les onades. Des de la seva privilegiada talaia, observà amb una malenconia com, al seu voltant, el paisatge canviava lentament i nous gegants de vidre i formigó brotaven de la sorra.
I així, amb la dignitat de qui ha viscut plenament, el xalet es preparava per a la seva última bufada. Era la fi d'una era, l'adéu, però també la promesa d'un nou alba. Llei de la vida: l'antic dóna pas al nou, la memòria es transforma i el paisatge evoluciona.
De les "cendres" del vell vigilant, emergeix ara una nova silueta, audaz i contemporània: el Residencial Fènia.
Amb el seu disseny avantguardista i les seves línies netes, el Residencial Fènia no només ocupa el mateix privilegiat lloc, sinó que l'eleva a una nova dimensió. Cadascun dels seus apartaments ha estat concebut per maximitzar allò que abans només s'intuïa: l'espectacularitat de l'entorn.
